El projecte, instaurat en el paisatge existent de la universitat, reimagina la configuració de l'entrada de l'institut, la transformació de l'estadi esportiu, la urbanització d'una nova zona comercial i la introducció d'un complex d'aparcament.

Lungo Mare es va projectar per primera vegada el 1997 durant una conversa entre l'Enric, la seva companya Benedetta i Emili Farré Escofet. "Volíem que Lungo Mare fos tan acollidor com la platja i tan còmode com una duna o les ones del mar.. Volíem fer una peça de formigó suau".

Encarregada el 1998 i acabada l'any 2007, la nova Seu de Gas natural és una torre de 22 plantes i 86 metres d'alçada dissenyada pel despatx d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, EMBT.

Aquesta escenografia va ser dissenyada a través d’una col·laboració entre Enric i la companya d’òpera de La Fura Dels Baus el 1999. L’escenografia en espiral d’aquesta interpretació futurista de la clàssica novel·la espanyola Don Quixot de la Manxa és l’única obra de disseny teatral que ha fet l’Enric.

La Granja Moore va ser un projecte encarregat per la família Moore en Lancashire el 1999.

Aquesta ampliació de la Universitat de Venècia va ser dissenyada el 1998 dins del marc d'un concurs que no va sortir mai endavant. Això no obstant, no ha impedit que el projecte es convertís en una important referència històrica publicada en diversos llibres d'arquitectura i treballs d'investigació.

Aquest projecte va ser guanyar per Enric i Benedetta l'any 1997 i va ser acabat per Benedetta després de la mort de l'Enric. El parlament escocès es considera una de les obres mestres d'Enric, ja que culmina tots els seus coneixements, sensibilitat i capacitat de construcció.

Aquest projecte d'oficina de venda d'automòbils va ser una proposta de concurs presentada en 1995 que no va tenir èxit.

El projecte de Santa Caterina es va encarregar l'any 1995 I es va acabar l'any 2005. El mercat de Santa Caterina és un dels molts mercats de la Ciutat de Barcelona.

L'institut Laban és una candidatura a un concurs que no va ser acceptada l'any 1997. El projecte era una proposta per l'escola de dansa Laban, a la riba del riu Tamesis, a Londres.

Aquest projecte d’un embarcador en la ciutat grega de Tessalònica es va dissenyar l’any 1997, però no va arribar a realitzar-se. No obstant això, el projecte conté una sèrie de collages emblemàtics d’Enric Miralles.

Aquest pont industrial és un projecte dissenyat l’any 1997, no obstant això, el projecte no es va realitzar. El projecte proposa un pont giratori pel districte industrial portuari de Barcelona.

La casa de la Clota va ser encarregada per a un parent de l’Enric en 1994 i va ser acabada en 1997. El projecte és el resultat de la unió de dos edificis preexistents en el barri Barceloní de La Clota.

El parc de Diagonal Mar es va construir durant el desenvolupament i ampliació del Poble Nou de Barcelona. El parc està dissenyat per ser un espai natural lúdic entre la resta de gratacels.

La Biblioteca pública de Palafolls és un projecte guanyat el 1997 i acabat al 2005 per Benedetta Tagliabue, sòcia d’Enric. El projecte consisteix en una nova biblioteca per nens en la perifèria de Palafolls, comarca del Maresme.

L’encarreg va ser ampliar l’ajuntament de la ciutat de Brecht en 1995, el projecte es va acabar l’any 2000. L’Enric no va poder veure el seu projecte acabat, no obstant això, l’ajuntament d’Utrecht, s’ha convertit en un dels seus edificis més notables.

Aquesta instal·lació es va encarregar en 1993 per formar part d’una sèrie de peces en el museu parc Tateyama al Japó. El seu nom, Heaven està en relació amb la posició de l’escultura, situada sota terra, amb només una petita obertura rodona en el sistre.

La Taula Inestable va ser un encàrrec de la galeria La Magazine de Grenoble, França, en 1993. El seu nom és un joc de paraules entre l’Espanyol i l’Anglès es pot llegir com “La Taula de Ines” o com la Taula “Inestable”.

Habitatges en Borneo va ser un projecte a ran escala pel port central d’Amsterdam, acabat en 1999. El projecte va partir de la proposta de planificació existent, que buscava un disseny emmirallat a través de les faixades oposades d’un carrer residencial.

Aquest projecte neix el 1996 com a un encàrrec per dissenyar una “casa de jocs” a prop d’un hort en els afores de Copenhaguen. La mort prematura de l’arquitecte no li va permetre veure el projecte acabat.

L’estadi esportiu de Cheremitz és un projecte no realitzat que es va dissenyar per presentar-se a un concurs en 1995. La inspiració per la planta de l’estadi és fàcilment discernible en comparar el plànol de diferents elements de les pintures tradicionals japoneses.

Rosenmuseum és un projecte no realitzat que es va presentar a un concurs en 1995. Aquest projecte anava a ser l’ampliació del Rosenmuseum en la ciutat alemanya de Steinfurth.

Encarregat en 1991 i acabat el 1994, aquest projecte consisteix en un pont industrial que connecta dos magatzems de l’empresa Camy Nestle en la perifèria de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Construït en 1994, el projecte està situat en la perifèria de Mollet del Vallès El parc és un experiment, a través del qual Enric i el seu equip d’arquitectes van intentar generar un parc artificial que remodela una topografia natural.

Encarregat l’any 1887 i acabat el l’any 1993, el centre social de la Mina vaser un dels primers projectes a gran escala de Miralles. La intervenció consisteix en una sèrie de balcons interiors anivellats de formiga, que ofereixen un espai obert ampliat que conté una xarxa de tractaments acústics.

Encarregat en 1991 i acabar l’any 1993, aquest projecte és un dels pocs que va realitzar Enric al Japó. La increïble estructura de ferro és un mirador i un pavelló de meditació ubicat on es troben l’antic sender d’Unazuki i el riu Kurobe.

Aquest projecte es va encarregar l’any 1991 i va acabar en 1993. El disseny consistia a dotar a l’estació de Takaoka – fins ara només accessible des del cantó nord – amb una nova entrada en el cantó oposat de les vies del tren.

Aquest projecte es va encarregar a finals dels anys 80 i va acabar en 1990. El projecte inicial comptava amb un sostre que suportava una gran placa que actuava com sostre suspès.

El Círculo de Lectores va ser dissenyat per Enric l’any 1990 i acabat al 1991. Situat en el barri comercial entre els edificis dels anys 50, el Círculo de Lectores es obra d’Enric Miralles i dels seus col·laboradors Francesc Plà, Joan Callis, Josep Mias i Pep Salló.

Aquest peculiar projecte va néixer l'any 1992, com a part del desenvolupament urbanístic que va seguir els Jocs Olímpics del 1992. Enric va rebre l’encàrrec de dissenyar una sèrie de “pèrgoles” o tendals que oferien refugi del sol en l'avinguda Icària.

Aquest projecte as va construir com a part de los nombroses installaciones pels Jocs Olímpics de Barcelona l'any 1992. Tir Amb Arc, consistia en dos grans pavellons de ceràmica, formigó i acer.

La Llauna es una escola dissenyada per un barri en els afores de Badalona l’any 1986. El projecte neix de la fusió del caràcter industrial de l’edifici preexistent amb el programa docent de la nova implantació.

Dissenyat per Enric juntamient amb la seva primera sòcia Carme Pinós l'any 1985. El projecte consisteix en una elegant intervenció civica en la plaça principal.