F
E
M
99+ imaginaris
PROYECTOS
#Exhibition

99+ imaginaris

99+imaginaris és una exposició pública, una plataforma i una invitació de la Fundació Enric Miralles per pensar en el futur de la ciutat, un component vital de l'ADN de la Barcelona moderna. L'exposició pren la forma d'una taula col·lectiva en forma de +, enmarcant els dibuixos dins d'un espai pel debat obert, la conversació i la discussió. Una taula de dibuix addicional permetrà als visitants a seure, pensar, reflexionar i dibuixar, contribuent a aquest creixent dipòsit de noves visions de la ciutat.

Pensar el futur de la ciutat forma part de l’ADN de la Barcelona moderna. El Pla d’Eixample d’Ildefons Cerdà (1859) n’és la primera gran prova i la plasmació encara viva, tan previsora i en transformació. Per esmenar la plana a Cerdà, León Jaussely va rebre l’encàrrec el 1905 d’imaginar una Barcelona més monumental, jerarquitzada i pròxima a la ciutat-jardí. Amb el GATCPAC i les avantguardes dels anys 30, Barcelona va a tornar a intensificar el seu desig de planificar un futur funcional, tecnològic i igualitari, en el que fins i tot el concepte i la forma de les superilles ja hi era present. I del qual la proposta més valenta va a ser el projecte de Ciutat de Repòs i de Vacances (1933-1934), situada en una franja de 8 quilòmetres de costa, des del Delta del Llobregat fins a l’escarpat de Castelldefels. En aquesta ciutat popular de l’oci i l’exercici s’hi proposava una gran quantitat d’equipaments de gestió pública i socialitzada.

Al mateix temps, Nicolau Maria Rubió i Tudurí, des de la seva mirada independent i eclecticista, inventava una “Ciutat futura” entre la plaça d’Espanya, el port i l’aeroport, en sintonia amb les ambicions de l’exposició Internacional del 1929 i inspirant-se en els futuristes italians, la Ciutat Vertical de Hilberseimer del 1927 i els gratacels de Chicago i Nova York.

La tensa letargia durat la dictadura franquista va tenir excepcions, amb projectes no realitzats, com les fileres de blocs racionalistes d’habitatge econòmic de l’any 1949 de Mitjans, Moragas, Tort, Sostres, Balcells i Perpiñá; les imaginacions d’aigua, llum, colors i música de Carles Buigas; o els experiments tecnològics dels anys 60, que varen deixar un fragment de megaestructura i ciutat a l’espai, artesanalment construïda, a Sant Just Desvern, el Walden 7, dirigit per Ricardo Bofill i estructurat per Anna Bofill.I el model Barcelona, laboriosament pensat als inicis de la democràcia i implementat amb l’impuls del Jocs Olímpics del 1992, va a plasmar aquest desig de ciutat contemporània i democràtica, començant per dignificar i estendre els espais, i per crear equipaments públics als barris.

Avui segueix viva aquesta intenció i necessitat de repensar el futur de la ciutat. Amb la visió que suggereix aquest crida de dibuixos, amb imaginació i optimisme radical, dibuixant unes arquitectures que ens permetin redefinir les condicions del nostre present i amb això, obrir-nos a la possibilitat de futurs diferents, més equitatius i justos. Unes propostes que venen d’arquitectes de molt diverses generacions, que han imaginat fragments d’una Barcelona futura, des d’ella mateixa i des de molt diverses ciutats. Un repensar que segueix camins, escales i estratègies ben diverses i complexes, però que també tendeix vers la renaturalizació, l’escala del barri i la proximitat, l’èmfasi en els diversos modes de viure, en l’habitatge assequible, en refer la ciutat i en la recerca d’alternatives. Aquesta és la invitació per debatre.

CREDITS

 

Comissariat:
Eva Franch i Gilabert
Josep Maria Montaner

 

Ajudant de Comissariat:
Guillem Rosal

 

Disseny:
Caterina Miralles
Jack Isles

 

Coordinació:
Fundació Enric Miralles

 

Col·laboració:
COAC
ETSAB
Ajuntament de Barcelona

 

 

 

CART